Qui som

Salutacions companys literaris! 

Som Raquel Llácer, Celia Garcia i Victor Grueso. alumnes de magisteri infantil. Cursem una assignatura que s'anomena formació literària i donarem ùs a aquest blog per a dedicar-ho a la literatura. Des de hui podeu disfrutar de les nostres publicacions en aquest nou blog on esperem que siguen del vostre interés i seguim junts el camí d'aquesta nova aventura.

  AUTOBIOGRAFIA LITERÀRIA

                                            
                                                                      Por RAQUEL LLÁCER ESTELLÉS

“Cualquier cosa es posible si tienes suficiente valor”

                                                                    J.K. Rowling

Hi ha els que emprenen el camí de la lectura pel seu propi compte, i n'hi ha que l'emprenen per imposició. N'hi ha que obrin el primer llibre encomanen la seua aventura a uns altres nous, i n'hi ha que no tornen a trobar com calmar la set en ella i per això l’abandonen...
La nostra vida depèn d'elements com les paraules, i amb elles creguem històries, històries que ja van formar part nostra des de la nostra infància. 

Els meus primers llibres llegits encara els recorde, perquè va ser en l'escola on vaig aprendre la importància de la lectura i els seus beneficis. Inclós puc recordar algunes paraules del personatge del llibre que amb tant entusiasme interpretava en la meua infància.

La meua primera lectura es va desenvolupar en l'àmbit escolar quan vaig començar primaria. La professora ens va donar un llibre per a llegir en la classe "El fantasma de Palacio”, recorde que ella ens deia que havíem de viure el que llegíem, i així ho vaig fer, la qual cosa va desencadenar un interès en mi cap a la lectura. Gràcies a com em van ensenyar a interpretar un llibre, que no tenia per què ser monòton i obligatori, vaig descobrir la bellesa de la lectura. 

Més tard els llibres que seleccionava per a la meua lectura d’interès propi, eren llibres i còmics de fantasia, de mags i bruixes; com "Kika superbruja", "WITCH", "Fairy Oak", "Harry Potter"... aconseguien transportar-me a eixe món màgic i escapar per uns instants de la realitat. Puc recordar aquells llibres amb molta emoció, perquè van ser les meues primeres lectures elegides per el meu propi interès i per al meu oci. Després de llegir-los, quan estava amb els meus amics, creàvem jocs inventats basant-nos en el que havíem llegit i ho interpretàvem simbòlicament com si nosaltres formàrem part d'eixes històries. 

Al principi de la meua adolescència, vaig descobrir una nova etapa en la lectura. Vaig trobar un cert interès en les novel·les romàntiques, va ser llavors quan em doní compte que estava en un procés de maduresa, ja que eren lectures més pesades i amb trets molt profunds. A través d'obres com; "Cumbres borrascosas", "Orgullo y prejuicio"... em doní compte que gaudia amb la lectura romàntica d'època. A més, sentia una química molt gran amb l'últim mencionat, ja que en certs aspectes em trobava identificada amb el personatge femení principal. A més és una obra on no sols tracta el romanç, sinó també les classes socials, els prejudicis, la importància de la família, les inseguretats, el orgull i egocentrisme, els interessos econòmics, etc. Aquest llibre es un dels meus favorits per tota la seua trama tan passional en tots els aspectes, a mes, em fa reflexionar molt sobre mi mateixa, les actituds que he de tindre amb els altres i la importància de la família, i a més, a no ser una persona interessada. 

Després d'afegir novel·les romàntiques, vaig continuar amb el meu viatge de la lectura i vaig descobrir que els llibres d'autoajuda m’agradaven. Exactament un en especial, com ho és "La buena suerte". Agraïsc l'aparició d'aquest llibre en la meua vida, perquè sóc capaç de llegir-ho una vegada i una altra. Un llibre lleuger però carregat de veritats i qüestions, qüestions que et facis a tu mateix constantment, un llibre que compta la història de dos personatges radicalment diferents i inevitablement, et poses en la seua pell i tot el que ocorre ho trasllades a la teua vida, al teu territori personal. Fins a l'actualitat he anat afegint llibres com ara la saga de "Crepúsculo" que tracta del romanç d’un triangle amorós entre un vampir, un llop i una humana. Aquesta saga va ser molt exitosa i va formar part de la meua adolescència perquè totes les meues amigues i jo, en el descans del col·legi, portàvem els llibres de la saga i els llegíem juntes i quan terminàvem de llegir la part corresponent, ho posàvem en comú i parlàvem del que succeïa. 

Després, amb més edat, quasi al final de la secundària vaig començar a llegir "el señor de los anillos", es una trilogia èpica i molt extensa. La seua història es desenvolupa en la Tercera Edat del Sol de la Terra Mitjana, un lloc fictici, poblat per homes i altres sers. Per a mi, Tolkien quasi arriba a la perfecció en El Senyor dels Anells, sent una de les trilogies més famoses de la literatura contemporània, perquè puc deixar lliure la meua imaginació i aprofitar els detalls, em permet situar-me correctament en el món de la Terra Mitjana, la seua diversitat de races, i el desafiament de l'aventura i viure-la.

Més endavant, van aparèixer llibres com "el codigo da vinci", una obra amb misteri, una obra que va despertar la meua curiositat per tota la polèmica que comporta amb la religió, les influències i els alts càrrecs que no em deixava amb indiferència.

Més tard vaig agafar curiositat en un còmic, "The Walking Dead". Un còmic esgarrifós, que aconsegueix posar-me en alerta constantment, puc viure moments dolços i moments molt dolents. A més, tinc afecte per els personatges i quan ocorre una situació dolenta, jo sent que sóc part d'això, per aquesta raó, el còmic aviva la meua passió per la lectura perquè conté tot el que m’agrada, zombis, supervivència, tensió... 

Finalment, he de afegir que conèixer tantes obres de diferents gèneres literaris, ha desencadenat que porte una motxilla plena de saviesa i ampliació de vocabulari que gràcies a açò, em sent atreta per l'escriptura de poesia, a més de tractar de fer un xicotet llibre infantil, que espere puga aconseguir crear algun dia, i és que emprendre el camí de la lectura, t'obri molts horitzons.

AUTOBIOGRAFIA LITERÀRIA

                                      Por VICTOR GRUESO CUARTERO

 

Hola, el meu nom és Víctor Grueso i curse segon any de Magisteri d’Infantil. A continuació procediré a explicar el pas del temps literari en els meus 23 anys de vida.

Doncs bé, tot va començar al voltant dels 5 anys, quan la meua iaia em va regalar una caixa xicoteta amb la història d’Els tres porquets. Aquesta caixeta contenia tres llibres, on cada un d'ells contava la història d'un porquet. Aquest va ser un dels llibres més sentimentals que conserve, ja que era el llibre que ma mare em llegia quan jo no podia dormir, a més de ser un regal d'una persona especial.

Passat el temps, ja en els primers anys de primària, el següent llibre amb què em vaig trobar va ser amb el de Papelo, amb el que treballàvem en classe. Més avant, en sext de primària, recorde com el professor ens recompensava amb croms, relacionats amb la literatura, per cada llibre que llegíem i així motivar-nos. Lamentablement durant aquesta etapa no conserve molts més records literaris, degut, possiblement, que fins una edat més tardana no vaig començar a agafar-li el gust a la lectura, a disfrutar del llibre i no de la pel·lícula, però bé, d'això parlarem més avant, no tingueu pressa.

Durant l'etapa d'E.S.O. els llibres que anaven passant per les meues mans eren bàsicament llibres que anaven manant els professors: El diari d'Ana Frank, Marina, El senyor de les mosques, Abaixant al moro, etc. El meu desinterés per ells es mantenia, fins que en un àpex d'esperança, va aparéixer un llibre amb què vaig creure que el meu interés per la lectura apareixeria, aquest era el de Harry Potter i el calze de foc. Ho vaig agafar amb totes les ganes que vaig poder i vaig començar a llegir-ho sense detencions, una pàgina, la següent, l'altra, fins que va arribar la fatídica pàgina 100, on per circumstàncies vaig haver de deixar de llegir-ho i és on, a hores d'ara, contínua postrat el marcapàgines.

Passat el temps, va arribar, possiblement, l'etapa on li vaig agafar el gust a la lectura, on deixe de pensar la típica frase de: "Me esperaré que isca la película". Doncs bé, tot això va ser en l'etapa de batxillerat, on vaig tindre la gran sort de coincidir amb el que, probablement, haja sigut el professor que va despertar el meu interés per la literatura. Aquest, ens va obligar (passat el temps i tirant la vista arrere, mai m'he alegrat tant de que se m'haja obligat a alguna cosa) a llegir-nos la primera part d’El Quixot, on capítol per capítol ens feia unes preguntes. A més, gràcies a la seua potent veu i bona entonació, va fer que vera abellidors diferents tipus de poemes.

Ja en 2n de batxillerat, vaig haver de llegir-me els típics llibres que tot adolescent llig en aquest curs, Llums de bohèmia, La casa dels esperits i els poemes de Miguel Hernández i he de reconéixer que els dos primers llibres em van encantar, me'ls vaig llegir sense cap tipus de contratemps com havia tingut anteriorment. No obstant això, no vaig poder dir el mateix del llibre de Miguel Hernández. A més, va ser en aquest curs, on, a causa d'un treball voluntari, em vaig trobar amb el que, a hores d'ara, és un dels meus llibres favorits, aquest va ser Dimarts amb el meu vell professor, amb el que coincidiria dues vegades més en un futur, en una assignatura de discapacitats a un Grau Superior, i ja en el primer any de Magisteri.

Després d'eixir del batxillerat, va començar a cridar-me especial atenció llibres del tipus: Ángels i dimonis, El símbol perdut, L'últim cató, etc. Aquest interés va vindre a causa del regal d'un eBook. Van passar els mesos, va arribar Nadal, i el meu germà major, un addicte a la lectura, heretat, possiblement, de l'afany de devorar llibres de ma mare (sí, la qual cosa llegiu, no els llig, els devora en un obrir i tancar d'ulls) , ens va regalar a cada membre de la família un llibre amb què ell creia que disfrutaríem, a ma mare La Doctora Cole, a mon pare El franctirador pacient, al meu germà menor Destrossa este diari i a mi El marcià, el qual un anys més tard eixiria la pel·lícula de Mart, i va ser ací on vaig gaudir d'haver llegit primerament el llibre, on em doní compte del verdader potencial que té la literatura.

Finalment, arribem a la universitat, on el primer any em vaig tornar a trobar per dos vegades en diferents assignatures, amb el que temps arrere em va marcar, sí, és el que esteu pensant, Dimarts amb el meu vell professor va tornar a presentar-se en la meua vida, i per dues vegades en un mateix any. Encara que sí que he de reconéixer, que la segona de les vegades, ho vaig llegir i ho vaig veure d'una manera més profunda, degut, probablement, al segon professor que em va acostar, més si és possible, a la literatura. Aquest també ens va fer llegir llibres per a reflexionar sobre ells, llibres com L'elegància de l'eriçó i Les intermitències de la mort.

I bé, si vos dic la veritat, al començament d'esta autobiografia no esperava que, tirant la vista arrere, tinguera tants llibres en la meua motxilla literària. A pesar d'ells, espere que esta motxilla continue augmentant i augmentant amb el pas dels anys.

AUTOBIOGRAFIA LITERÀRIA

                                                                    Por CELIA GARCÍA LEDESMA

El meu nom és Celia García i tinc 19 anys. Este és el meu segon any estudiant Magisteri d'Infantil, el qual he tingut clar tota la meua vida que volia fer.

Quant al meu recorregut en la literatura al llarg de la meua vida, els primers records que em vénen al cap són quan ja era un poquet més major, per la qual cosa he hagut de preguntar a la meua família per a poder completar aquesta autobiografia literària.

La meua família em va contar que m'encantava quan el meu iaio, a l'hora de la sesta, em contava històries de tots els seus viatges per Espanya i per Europa. Hui en dia em continua encantant escoltar les dites aventures. D'altra banda, la meua iaia, la qual cosa feia era cantar-me cançons, les quals m'encantaven i intentava imitar, per exemple: 5 llopets té la loba... Finalment, ma mare recorda que, el més especial en relació a la literatura quan era molt xicoteta, eren els contes de Disney, els quals ella em contava tots els dies. Però el més significatiu era el d' El burret de Nadal, este conte m'ho contava ma mare cada vegada que em posava malalta, això sí que ho recorde.

Tot el que ve darrere són coses que ja recorde per mi mateixa. Per a ser sincera, mai he sigut una xiqueta molt aficionada a la lectura. Sí que és veritat que, quan un llibre m'agradava i em cridava l'atenció, m'ho llegia en molt poc de temps, cosa que als meus quasi 20 anys em continua passant. La majoria de llibres que vaig llegir van ser els que em deien en l'escola que havia de llegir. En la meua habitació tenia una estanteria amb tots eixos llibres, primer la col·lecció de llibres de color blanc d' El vaixell de vapor, després els de color blau, i finalment, els de color taronja. De tots els llibres que vaig llegir en eixa època, el que recorde amb més claredat és un titulat Les bruixes, que em va agradar molt i a més, després vam veure la pel·lícula a classe.

Quan vaig passar a l'institut, recorde que vaig notar el canvi a l'hora de les lectures. Eren llibres més densos i amb un major treball posterior. En 3r d'ESO, la professora de valencià ens va manar llegir Perdona si et cride amor, quan vaig veure el llibre la primera cosa que vaig pensar va ser que era massa llarg i al final vaig acabar llegint-me la segona part pel meu compte i altres llibres del mateix autor. En eixe moment va ser quan vaig descobrir que m'agradava la literatura romàntica. Un poc després, en 4t d’ESO vaig tindre una professora, també de valencià, a qui li agradava molt la literatura i el curs es va basar a llegir llibres, per exemple L'emperatriu dels eteris, i fer una pàgina web amb treballs sobre aquestos llibres.

Després d'acabar l'ESO, vaig decidir continuar estudiant i vaig fer el Batxillerat de Ciències Socials. Les lectures que em manaven en aquell moment, eren totes per a tractar-les en classe perquè formaven part del temari, per exemple: La Celestina, Llums de bohèmia, La casa dels espíritus... Eixe parell d'anys van ser complicats i no vaig tindre molt de temps per a llegir pel meu compte.

I, per fi arribem a l'actualitat. Des que vaig entrar en la universitat he llegit llibres per a les classes i, sens dubte, el que més m'ha agradat i més significatiu he trobat ha sigut el de Dimarts amb el meu vell professor. Posant a un costat les lectures amb caràcter acadèmic, he pogut disfrutar de diversos llibres que han sigut importants per a mi, per exemple: El meu món groc, que va fer que llegira més llibres del mateix autor. Finalment, ara estic coneixent un nou món, la literatura amb caràcter eròtic de la mà de Valeria i les seues sabates. Espere que, a poc a poc, el meu interés per la literatura vaja augmentant i que d'ací a uns anys, quan vaja a completar la meua autobiografia literària, puga afegir moltíssims més llibres.