RESSENYA ESCRITA DE LECTURA D'UN CLÀSSIC

Alicia en el país de les meravelles, és una obra de literatura creada per Lewis Carroll. En este conte podem trobar al·lusions satíriques als amics de l'autor, a l'educació anglesa, ja que l'autor era anglés i a temes de la política contemporanis.

La creació de l'obra va tindre tres fases. La primera, va ser en el riu Tàmesi, on Lewis Carroll va començar a inventar-se una sèrie d'històries per a fer més divertit el viatge, que estava sent un poc avorrit. La segona, va començar en el moment en què l'autor va decidir recordar aquells relats i escriure una història ajuntant-los tots. Finalment, la fase final es va produir quan va fer les il·lustracions per a l'obra i quan va realitzar el manuscrit fins a la seua versió definitiva.

La data oficial de publicació d'Alicia en el país de les meravelles és el 26 de novembre de 1865. Actualment només es conserven 23 còpies de la primera edició. 17 d'eixes edicions estan en distintes biblioteques i les restants, pertanyen a altres persones.

 El llibre compta amb dotze capítols, en cada un compte una escena de la història, és a dir, són com a històries diferents unides per un mateix personatge i que ocorren en un mateix lloc, el País de les meravelles.

Alicia en el país de les meravelles, compte la història d'Alicia, que estava avorrida en la vora d'un va riure quan de sobte, veu a un conill blanc molt elegant vestit que corre molt perquè pareix que té pressa. La xiqueta ho perseguix fins a arribar a la porta, per la qual no pot passar per les seues dimensions, però açò ja no és problema en el moment que troba una poció per a beure i canviar de grandària. Al llarg de la història té diversos problemes amb este tipus de begudes màgiques.

Durant la història, Alicia es va trobant amb diferents personatges, per exemple: la duquessa, l'eruga blava que fuma pipa, el famós gat de Cheesire, la llebre de Març prenent te amb els seus altres amics, etc.

Finalment, es troba amb la Reina de cors, la qual està practicant una rara partida de criquet amb objectes vius i naips que són persones. L'última escena important en eixe món tan rar, és el juí contra la Sota de cors, que és acusada per robar tortades. Ací és quan Alicia es dóna compte que totes les criatures de la història no fan les coses bé i pareix que no són gens normals.

El llibre acaba amb Alicia despertant-se en la mateixa vora del riu on comença la història i anant-se corrent a comptar-li la gran història que havia viscut a la seua germana.

Al meu parer, Alicia en el llibre és una xiqueta anglesa, la qual és tan intel·ligent i tan correcta, que arriba a ser repel·lent. A més, una de les coses importants a ressaltar i que m'han cridat molt l'atenció, és que Alicia acaba sent igual de grossera i replicadora que els altres, açò corrobora el fet de que, moltes vegades, la societat és molt important i és de gran influència per a tots, però sobretot per als xiquets, ja que els adults són punts de referència.