Literatura infantil espanyola i en espanyol

PRINCIPIS

La literatura per a infants a Espanya està condicionada pel desigual procés que han seguit les quatre llengües existents al país. El català i el castellà tenen literatura escrita ininterrompuda des de l’edat mitjana fins als nostres dies. L’eusquera i el gallec, en canvi, han seguit processos més irregulars, amb la fixació de la norma escrita al final del segle XX; i cadascun amb els seus matisos, ja que la llengua oral basca es fixava per primera vegada malgrat una certa tradició escrita, mentre que el gallec actualitzava una llengua escrita que tenia tradició literària en diverses etapes de la seva evolució. Ja arribats al segle XIX, va començar a produir-se un corpus de lectures específicament dirigides a la població infantil, una població immersa en aquell temps en un lent procés d’escolarització obligatòria en castellà que no es va consolidar fins al segle XX.

FINALS DEL SEGLE XIX

En aquest segle, al costat de les traduccions de contes i narracions europees, destaquen entre els/as escriptors/as espanyols /aspara nens el Pare Coloma i Fernán Caballero. Els canvis que el final de segle produeix en la sensibilitat burgesa, tenen la seva projecció en l'àmbit de la literatura infantil, i es concreten en l'aparició d'editorials com la de Saturnino Calleja (1876), que promouen publicacions per a la infància. Les obres responen, en aquesta època, a una concepció idealitzada del món infantil, són vistes sota un prisma burgès i conservador i s'emparen en els models educatius vuitcentistes, proliferant els prototips virtuosos.

PRINCIPIS DEL SEGLE XX

Cap a la segona dècada d'aquest segle, les obres amb intenció instructiva cedeixen cert terreny a les de to recreatiu, encara que la moral, la religió i la conducta social acaparen gran part de l'atenció d'una producció que diferencia clarament si el lector és nen o nena.

Entre 1905 i 1936, l'evolució pròpia de la literatura infantil espanyola va fer possible la transició des d'una sensibilitat vuitcentista a una actitud que pot considerar-se ja com a contemporània. Aquesta nova sensibilitat té el seu exemple en un interessant grup d'escriptors/as:

 Salvador Bartolozzi (1882-1940) 

 Manuel Abril (1884-1946) 

 Elena Fortún (1886-1952)

 Antoniorrobles (1897-1983) 

 Mª Teresa León (1903-1988)

Els anys vint obren la porta a les narracions basades en la realitat, amb nens/as com a protagonistes, ja sense el llast de didactismo. També en aquestes dates apareixen noves i importants editorials, com a Joventut i Aguilar. Els canvis apuntats i la renovació de plantejaments tindran a partir de 1931 un fort suport. La renovació educativa suposa un nou concepte de cultura i porta una nova visió de la infància i de les publicacions infantils. Aquesta atenció a la infància i a la cultura, porta també a les primeres actuacions del Ministeri d'Instrucció Pública per crear biblioteques escolars.

Per saber més...

García Padrino, Jaime. Libros y literatura para niños en la España contemporánea. Madrid, Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 1992.

LA GUERRA CIVIL I  POSGUERRA

L'esclat de la Guerra Civil suposa una ruptura del procés iniciat i posa la literatura infantil en iguals circumstàncies que la resta de la cultura espanyola d'aquest període: entre la difícil continuïtat i la utilització del llibre com a vehicle propagandístic. La postguerra frustrarà definitivament les possibilitats més innovadores que oferien les creacions dedicades a la infància i a la joventut. Suposarà també el definitiu allunyament d'Espanya del procés de desenvolupament que seguirà el llibre infantil i juvenil a Europa. 

A partir de 1945, amb el final de la II Guerra Mundial, la literatura infantil europea sofrirà un profund canvi, adoptant nous valors: llibertat, solidaritat, autonomia del nen i del jove. La literatura infantil espanyola caminarà per sengles ben diferents durant la dictadura, fins a retrobar a partir dels anys 60/70 aquests corrents europeus. 

La literatura infantil en la postguerra espanyola estarà marcada per: 

 La ruptura amb els valors emergents, amb les polítiques culturals i educatives. 

 L'exaltació de valors humans i espirituals. 

 L'exili de molts escriptors/as (Antoniorrobles, Bartolozzi, Mª Teresa León,...).

 La censura, vigent de 1936 a 1978. La prohibició, fins a 1962, de publicar en qualsevol llengua diferent de l'oficial.

ELS ANYS SEIXANTA: INICIS DE L'ENLAIRAMENT 

L'aixecament en 1962 de la prohibició de publicar en les llengües no oficials i un corrent liberalitzador, deixa traslucir certa intenció de suport a la literatura infantil, la qual cosa dóna origen al creixement de les publicacions. En els primers anys 60, la literatura infantil escrita en català i basc, tindrà un fort recolzo en l'escola, d'on surten també molts autors. El cas de la literatura en català tindrà un especial desenvolupament, assentat també en l'aparició d'Edicions La Galera (1963). Aquesta renovació que aporten les literatures en altres llengües de l'estat, contribuirà també a accentuar el canvi ja iniciat en la literatura infantil en castellà.

ULTIMS ANYS DE LA DICTADURA

Durant els primers anys de la dècada dels Setanta s'aprofundirà la tendència al canvi ja apuntada i s'evidenciaran més clarament els símptomes d'evolució de la literatura infantil. Aquesta situació donarà com resultat un major reconeixement i dignificació del gènere i una apreciable actualització de temes de les obres infantils, així com del tractament dels mateixos. Tèbiament la literatura per a nens a Espanya, s'obre a influències externes i a noves situacions; valgui d'exemple la concessió del Premi Lazarillo en 1974 a una obra renovadora que té com a eix l'humor i l'absurd, Els Batautos, de Consuelo Armijo. Els canvis que es produeixen al món editorial en aquests anys previs a la democràcia, marcaran també les tendències més recents del món de l'edició per a nens, i prepararan el devessall d'ofertes i del boom de la literatura infantil a Espanya, viscut en la segona part de la dècada dels setanta i, de manera especial, en els anys vuitanta.

DE LA DEMOCRÀCIA FINS AlS 90 

L'evolució de la literatura infantil de l'any, fins a l'actualitat es compleix mitjançant diverses ruptures determinades pels contextos polítics, socials i econòmics vigents. D'aquesta perspectiva s'expliquen els canvis en el tractament dels temes, l'edició, la distribució i l'aparició de nous autors, gèneres i tendències. Àdhuc sent molt arriscat tractar de sintetitzar en unes poques línies els processos de canvi que es produeixen a Espanya respecte a la situació anterior al 1975 es presenten alguns aspectes que han condicionat decisivament el desenvolupament de la literatura infantil.

Renovació pedagògica: En un sector de l'escola els mètodes actius estan a l'ordre del dia i la lectura s'introdueix a les aules com un fet lúdic. família i escola busquen renovació en els plantejaments literaris i busquen temes suggeridors. Un nou concepte de lectura, no només com una activitat de desxiframent sinó de comprensió i per tant creativa, portarà a l'aparició de llibres per a nens que encara no saben llegir lletres, però capaces de llegir imatges: l'àlbum.

ELS 90

Deixant enrere el boom dels vuitanta, el devessall de títols ha anat frenant-se lentament i, encara que es tingui en compte el pes de factors com la crisi econòmica o el descens de la natalitat, els experts estan d'acord a assenyalar que aquesta lleugera tendència a la baixa no fa sinó mostrar el reajustament d'un sector en el qual encara es publica massa.

La influència de la TV i el màrqueting té més força que en els vuitanta i apareixen una gran quantitat de productes que o bé acompanyen al llibre, o el llibre apareix entre molts altres productes: joguines, vídeos, cassets, que conformen un producte únic: el pack. El consum aconsegueix també al llibre. L'exigència d'una cultura tècnic-científica ha donat lloc a l'aparició en els anys noranta amb gran força del llibre documental.

El llibre infantil trobaria el seu veritable espai dins de l'escola a la biblioteca escolar, on s'accedeix a ell sense prescripció i els alumnes podrien assenyalar les seves veritables preferències. El llibre-jugo (com per exemple la col·lecció Tria la teva pròpia aventura) va tenir a principis dels noranta un gran impuls. El llibre com artilugio per buscar, desplegar, manipular, etc... i la creació literària en CD-ROM constitueixen algunes de les novetats més destacables dels noranta.

El panorama de la literatura infantil en America Llatina

Si bé és cert que durant la primera meitat del segle XX, la literatura infantil en el continent va ser escassa i poc significativa, salvo per l'obra individual i esporàdica de figures d'alta vàlua, i la producció del llibre per a nens va ser pobre i reduïda a una distribució que rares vegades traspassava els límits nacionals, a partir de la dècada del seixanta es produeixen tot un seguit de canvis econòmics, polítics i tecnològics que van possibilitar als diferents països del continent una eclosió creativa que va saber aprofitar les múltiples possibilitats temàtiques i formals de la composició literària; el que unit al desenvolupament editorial i distribució del llibre, es manifesta, al de cursar del temps, en un fort moviment literari en el camp de les lletres per a nens i joves.

El Casa de les Américas de Cuba, pioner en aquesta activitat, va començar a convocar llibres per a nens en 1975, inicialment amb una periodicitat anual, biennal durant la dècada del vuitanta i inicis de la del noranta en què recesó per gairebé deu anys, per reiniciar-se en 2005. Ha premiat autors en la seva majoria d'Argentina i Cuba, però també de Veneçuela, Mèxic, Brasil i Guatemala.

Posteriorment van ser apareixent altres concursos que sobrepassaven l'àmbit purament nacional: en 1977, el ENKA, inicialment convocat per a Colòmbia, però que amb posterioritat es va ser ampliant als països andins.

En 1987, apareix a Argentina el Concurs de Novel·la Juvenil Colihue. En 1992, l'A la riba del vent, del Fons de Cultura Econòmica de Mèxic. També en 1992 es va llançar a Costa Rica el Premi Llatinoamericà de conte per a nens Cocorí. En 1996, amb el propòsit específic d'estimular la creació en el continent d'obres per a nens i joves es va començar a convocar el Premi Llatinoamericà Norma-Fundalectura, certamen anual que es manté vigent fins avui i que, en publicar també en ocasions els finalistes, ha donat a conèixer un grup d'importants llibres de qualitat. I més recentment, en 1998, des d'Equador, el Juliol C. Coba-LIBRESA; aquest es convoca de manera biennal, i és de destacar que en la seva última edició es van rebre treballs de dinou països.