Les Aventures de Pinotxo, és un llibre que va ser creat i venut per capítols. Pinotxo una titella de fusta que té vida, té uns sentiments fins i tot abans que Geppetto va començar a crear-ho i li posà nom. Sense haver posat mai un peu sobre la terra, posseeix una experiència sobre la vida mateixa: sap el que és el treball, l'oci, la vida del rodamón, la infància i la vellesa. Quan llegim el llibre no és de sorprendre els personatges que Pinotxo anirà trobant pel camí, des del menjafocs, fins al grill parlant, passant pel pollet amb prou feines sortit de l'ou o el gat i la guineu. Aquests personatges, són familiars des del principi del llibre. Mentre que tots coneixem en l'ànima quant succeeix en el cos, i ens deixem arrossegar per la malenconia i altres sensacions pròpies del gènere humà, la qual cosa li ocorre a Pinotxo és que té un cos que no ho subjecta. Els seus peus es cremen amb el foc i es carbonitzen sense causar-li sofriment i els llargs ganivets dels seus assassins es dobleguen contra el seu llom de llenya, dur com la seva ment cabezota. És per aquesta raó entre unes altres, que el cos de Pinotxo ignora les febleses i cau en les temptacions. Aquest ninot, té dues opcions: tractar de semblar-se als humans o reivindicar les característiques diferencials que li són pròpies. Però Pinotxo tria el primer camí. Renúncia voluntàriament, malgrat ser una marioneta, a reivindicar la seva existència tal qual és. Hi ha un tema a destacar en Les Aventures de Pinotxo, i és que quan Pinotxo es converteix en un xiquet, el seu desig més gran, no arriba a realitzar-se mai: roman orfe. Potser un altre escriptor hauria acabat la història transformant a la Fada en una mare, però la veritat és, que en la història de Carlo Collodi no succeeix així. La fada se li apareix per última vegada en un somni i després s'allunya per sempre en una desaparició. Tots tenim una imatge idealitzada per Walt Disney d'aquest personatge, però si hi ha un motiu pel qual dec recomanar la lectura d'aquest llibre, és precisament el que acabe d'exposar ara mateix. Estem davant d'una obra fosca, iniciada, tenebrosa i amb un final tan dramàtic com el seu propi desenvolupament. Cal dir també, que és un relat extens per ser un conte i certament peculiar. Aquestes aventures transcorren en un món fantàstic, amb personatges únics, on ocorren successos i hi ha escenaris estranys i misteriosos. Collodi és capaç de submergir-nos en un univers imaginari evocador, un mèrit a destacar. Cada aventura, o millor, en cada desventura de Pinotxo se'ns ensenya alguna cosa: els actes d'aquest ninot tenen conseqüències que van formant una sèrie de desafortunats successos de les quals extreure conclusions. Però potser hi ha una metàfora que s'estén durant tot el relat i que té a veure amb la condició de titella de Pinotxo, aplicable a tot aquell que es deixa influenciar pels altres sense tenir reflexió per si mateixa i sense tenir una reflexió crítica. Puc dir, que és un llibre per a totes les edats, de fàcil comprensió, de gaudi pels més petits i que aporta interessants reflexions per tots els que ho llegeixen, que a més poden gaudir com a xiquets d'aquest clàssic immortal. Les aventures de Pinotxo desborden imaginació i el seu autor construeix a més un món màgic on no solament les marionetes parlen si no que els animals són capaços d'oferir bons consells o enganyar a aquesta titella de fusta per robar-la, existeixen Fades bones, un llibre on qualsevol cosa pot succeir i també es un conte, que ensenya valors i ensenyaments.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ressenya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ressenya. Mostrar tots els missatges
dimecres, 28 de desembre del 2016
Ressenya Llibre "Les aventures de pinotxo"
Les Aventures de Pinotxo, és un llibre que va ser creat i venut per capítols. Pinotxo una titella de fusta que té vida, té uns sentiments fins i tot abans que Geppetto va començar a crear-ho i li posà nom. Sense haver posat mai un peu sobre la terra, posseeix una experiència sobre la vida mateixa: sap el que és el treball, l'oci, la vida del rodamón, la infància i la vellesa. Quan llegim el llibre no és de sorprendre els personatges que Pinotxo anirà trobant pel camí, des del menjafocs, fins al grill parlant, passant pel pollet amb prou feines sortit de l'ou o el gat i la guineu. Aquests personatges, són familiars des del principi del llibre. Mentre que tots coneixem en l'ànima quant succeeix en el cos, i ens deixem arrossegar per la malenconia i altres sensacions pròpies del gènere humà, la qual cosa li ocorre a Pinotxo és que té un cos que no ho subjecta. Els seus peus es cremen amb el foc i es carbonitzen sense causar-li sofriment i els llargs ganivets dels seus assassins es dobleguen contra el seu llom de llenya, dur com la seva ment cabezota. És per aquesta raó entre unes altres, que el cos de Pinotxo ignora les febleses i cau en les temptacions. Aquest ninot, té dues opcions: tractar de semblar-se als humans o reivindicar les característiques diferencials que li són pròpies. Però Pinotxo tria el primer camí. Renúncia voluntàriament, malgrat ser una marioneta, a reivindicar la seva existència tal qual és. Hi ha un tema a destacar en Les Aventures de Pinotxo, i és que quan Pinotxo es converteix en un xiquet, el seu desig més gran, no arriba a realitzar-se mai: roman orfe. Potser un altre escriptor hauria acabat la història transformant a la Fada en una mare, però la veritat és, que en la història de Carlo Collodi no succeeix així. La fada se li apareix per última vegada en un somni i després s'allunya per sempre en una desaparició. Tots tenim una imatge idealitzada per Walt Disney d'aquest personatge, però si hi ha un motiu pel qual dec recomanar la lectura d'aquest llibre, és precisament el que acabe d'exposar ara mateix. Estem davant d'una obra fosca, iniciada, tenebrosa i amb un final tan dramàtic com el seu propi desenvolupament. Cal dir també, que és un relat extens per ser un conte i certament peculiar. Aquestes aventures transcorren en un món fantàstic, amb personatges únics, on ocorren successos i hi ha escenaris estranys i misteriosos. Collodi és capaç de submergir-nos en un univers imaginari evocador, un mèrit a destacar. Cada aventura, o millor, en cada desventura de Pinotxo se'ns ensenya alguna cosa: els actes d'aquest ninot tenen conseqüències que van formant una sèrie de desafortunats successos de les quals extreure conclusions. Però potser hi ha una metàfora que s'estén durant tot el relat i que té a veure amb la condició de titella de Pinotxo, aplicable a tot aquell que es deixa influenciar pels altres sense tenir reflexió per si mateixa i sense tenir una reflexió crítica. Puc dir, que és un llibre per a totes les edats, de fàcil comprensió, de gaudi pels més petits i que aporta interessants reflexions per tots els que ho llegeixen, que a més poden gaudir com a xiquets d'aquest clàssic immortal. Les aventures de Pinotxo desborden imaginació i el seu autor construeix a més un món màgic on no solament les marionetes parlen si no que els animals són capaços d'oferir bons consells o enganyar a aquesta titella de fusta per robar-la, existeixen Fades bones, un llibre on qualsevol cosa pot succeir i també es un conte, que ensenya valors i ensenyaments.
dilluns, 14 de novembre del 2016
Ressenya llibre "No es fácil pequeña ardilla"
- Títol: "No es fácil pequeña ardilla"Autor
- Editorial: S.L. Kalandraka, 2004
- Autor: Elisa Ramón
No és fàcil, petit esquirol parla d'un esquirol que perd a la seva mare i dels sentiments de dolor que aquesta experimenta. A poc a poc, l'esquirol accepta l'absència definitiva de la mare i sorgeix el seu record.
Ens trobem davant un llibre correcte en molts sentits. Ho és quant a que la història parla d'un procés que afecta a l'esquirol en tres etapes: el duel (“L'esquirol vermell estava molt trist. Sentia una pena molt profunda…”), l'acceptació (“No sabia per què, però sentia que la seva mare estava a prop”) i el record (“Mira! L'estel de mamà!”). També quant a que l'esquirol experimenta una evolució, un creixement emocional o psicològic.
La il·lustració és igualment correcta, encara que es limita a representar fragments del text, desaprofitant l'oportunitat d'explicar algunes coses que podrien resultar molt dures expressades amb paraules.
No obstant això, sota tota aquesta correcció notem que algunes coses, difícils d'identificar, d'altra banda, no funcionen del tot ben. Fa l'efecte que el procés de superació de la mort d'un ser estimat és alguna cosa que pot ser après, encara que no sigui fàcil, com s'avisa des del títol. El pare, de fet, ho va aprendre quan va perdre als seus pares. Per això quan es produeix la mort de la seva parella no sent gens. En l'obra no apareixen reflectits ni la seva reacció ni els seus sentiments. Per això és una obra on tot s'entén, com en un manual. No hi ha lloc per al suggeriment, no hi ha lloc per a una lectura oberta, no hi ha lloc per obtenir més d'una interpretació, ni per als dubtes. És, doncs, més científica que literària, hi ha fases psicològiques i mancada tensió narrativa, emoció, identificació…
Són molt pocs els llibres que s'arrisquen a tractar el tema de la mort en la literatura infantil. I crec que això es deu fonamentalment al fet que és un tema que els propis adults no hem solucionat, els adults no ens hem enfrontat a aquesta experiència. Afrontar el tema de la mort hauria de conduir a reflexionar sobre la vida i a valorar les coses belles de la mateixa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)