Ressenya Gimcana Poètica

L'activitat què vaig assistir va ser la Gimcana Poètica la qual la va realitzar la nostra professora, Nuria Olmos junt a una altra docent de Formació literària. Aquesta va tindre lloc en la 2n Setmana d'Activitats Complementàries i va tindre com a objectiu l'acostament de l'alumnat a la literatura.

Tot just arribar a l'activitat, ens van explicar les regles a tots i ens van dividir per grups, on cada grup li representava un color. Vam tindre la sort de coincidir els de la mateixa classe, per la qual cosa va produir major treball i un major acostament entre nosaltres. Les regles consistien en el fet que cada vegada que acabàrem l'activitat, havíem de presentar una prova visual d'ella per a obtindre el premi, un tros d'un poema que finalment es completaria com un puzle.

La gimcana consistia en cinc activitats diferents on a nosaltres ens va tocar primer apuntar, cada un dels components del grup, dues paraules que rimaren amb la principal que havíem triat i realitzar un poema amb el nom més gran de paraules possibles.

La següent activitat tractava de realitzar un poema visual, és a dir, una crítica sobre alguna cosa de la universitat.

  

 

En tercer lloc, es va dur a terme un cal·ligrama amb frases alegres, on nosaltres realitzarem un coet com una metàfora de sempre anar cap amunt (per això més tard va ser posat en un ascensor en la planta baixa).

 

              En quart lloc, es van realitzar cartells motivadors per a docents amb frases com"Si t'atreveixes a ensenyar, no deixes d'aprendre".

 

 

I finalment i no menys important (l'orde va ser aleatori) es va realitzar un vídeo on havíem de llegir un poema amb l'entonació que ens posava en un paper, vam tindre la sort que ens tocarà l'enfadat.

La Gimcana Poètica ha sigut molt dinàmica i entretinguda, a més, de ser un gran exemple per  una futura pràctica en l'educació infantil o primària. Realitzada l'activitat et dónes compte que en relació amb la literatura, es poden realitzar diversos exercicis on els xiquets puguen realitzar-los d'una manera dinàmica i aprenent. És per això que el conèixer l'activitat realitzada prèviament, ajudarà en un futur, ja que sens dubte, aquesta  gimcana ja queda guardada al bagul literari d'activitats.

 

LITERATURA INFANTIL EN VALENCIÀ I EN CATALÀ

El primer llibre que es publicà al País Valencià per a xiquets en valencià va ser Breu instrucció de la doctrina cristiana, de l’any 1922. I, una mica més tard, al 1924 i 1928, es publicaren dos contes de Jesús Ernest Martínez Ferrando, Caterina i sa madrastra i Una nit de meravella, aquests publicats a Barcelona.

El començament de les obres per a xiquets en valencià va ser lent, però a partir de l’any 1930 es produeix un esclat d’obres dirigides a un públic infantil. Fins al 1936 es publicaren més de 30 obres. Açò es deu al fet de que durant la Segona República Espanyola, es va tindre un gran interès polític, cultural i educatiu, a més de l’alfabetització de les classes menys afavorides econòmicament i a la recuperació dels trets d’identitat dels diversos pobles de la península Ibèrica. Cal destacar, més que la qualitat de moltes de les obres, la bona intenció amb què es publicaven. A pesar de la dita qualitat no s'ha d'oblidar a autors com Josep Cebrian i Navarro.

D’altra banda, a partir del 1936, la situació literària va canviar durant la Guerra Civil, ja que es va publicar només un conte i una col.lecció d’endevinalles d’Enric Navarro. A més, no s’hauria d’oblidar el conte Càstor i Elèrcia de Serafí Castelló.

Amb el triomf del ban franquista, la situació literària va canviar. Es va prohibir l’ús públic i literari del valencià i començà la repressió contra els autors, que es van tenir que anar a l’exili o amargar-se. En aquest període, es va fer un balanç molt pobre, si es té en compte que totes les obres tenien una finalitat per a recuperar la literatura valenciana més que per a dirigir-se als lectors. A pesar d’això, és important destacar les Rondalles valencianes d’Enric Valor, les quals han sigut de gran influència per a molts escriptors en l’actualitat.

A finals del període franquista, en la dècada dels setanta, van aparèixer propostes literàries dirigides clarament als xiquets. Podem destacar autors com Carme Miquel, la qual va publicar quatre obres durant la dècada, per exemple: Un estiu a la Marina Alta, Això diu que era, Marieta i La Rabosa, rondalla publicada a Barcelona, per falta d’editorials a València. Per aquesta raó i l’absència del valencià a les aules, va dificultar l’aparició d’altres obres.

L’obra d’Empar de Lanuza El savi rei boig i altres contes (1979) va marcar l’inici de la literatura infantil actual.  A pesar de ser una veu valenciana, l’obra es va publicar a Barcelona. Un autor destacat d’eixos anys, però més en literatura juvenil, va ser Joan Pla, el qual va publicar a 1981 Mor una vida, es trenca un amor.

A finals d’aquest període, es crea una editorial al País Valencià, la qual va crear diverses col·leccions per a infants com les de «Joanot». A partir d’aquesta iniciativa editorial, es va crear per la Diputació de València el Premi Tirant lo Blanc, que va guanyar Josep Palomero amb l’obra El pardalet sabut i el rei descregut.

A partir del 1983, es varen publicar nombroses obres com, per exemple, Ui, ui, ui, quins ulls! de Rosa Serrano, Sopa de lletres de Fina Masgrau, El rossinyol del pou d’avall de Bernat Capó, El llop i la cogullada de Pepa Guardiola, L’últim dels dracs de Carles Cano, etc.

Més a prop de l’actualitat, a pesar dels nombrosos autors, els més destacats són, Empar de Lanuza amb obres com Reis i no reis, Bon viatge, Pitblanc!, L’home de Penyagolosa; Carles Cano, destacat per les seues narracions infantils i per tractar d’harmonitzar la transmissió oral amb la modernitat literària, que té el seu començament amb obres de Lewis Carroll; Rosa Serrano, coneguda per fer contes diferents i breus com El país de la no-memòria, però sobretot, és autora junt a la il.lustradora Lourdes Bellver, de la col.lecció «La Rata Marieta»; Vicent Marçà amb obres com La historia de Vilafartera i Tornaré i La bruixeta Sensedent té un accident!

Com a conclusió, es pot dir que la literatura infantil al País Valencià, ha tingut molts obstacles, però amb el temps ha aconseguit assolidar-se i fer- se lloc al panorama nacional.

LITERATURA INFANTIL I UNIVERSAL

El que es pot considerar com a primer llibre il·lustrat per a xiquets, en la història de la literatura infantil, és Món (1658) , de l'autor Comenio. L’anomenada obra es caracteritzava perquè acompanyava cada paraula d'una imatge, la qual cosa era una gran novetat de molta importància per al futur.

 A finals del S.XVII i durant el S.XVIII es van publicar tres importants obres que, en principi, no van ser escrites per als xiquets, però posteriorment, es van convertir en grans clàssics de la literatura infantil. Per exemple, Contes de mamà Oca, de l'escriptor Perrault, el qual va introduir una moralitat al final de tots els seus contes. Alguns d'estos són: La Cendrosa, Pulgarcito, Caputxeta Roja...

Dos moments molt importants per a la literatura infantil van ser, en primer lloc, l'etapa entre 1704 i 1717, ja que es van traduir per primera vegada a Occident, els contes de Les mil i una nits. I en segon lloc, 1745, on John Newberry va obrir a Londres la primera llibreria i editorial per a xiquets, La Bíblia i el Sol.

El Segle XIX, va ser considerat el Segle d'Or de la literatura infantil. A principis, van començar a publicar-se contes i llegendes populars, que van ser transmeses , de forma oral, de generació en generació.

Una de les dos col·leccions amb més importància en este Segle, és la dels Germans Grimm, titulada Contes per a la infància i la llar (1812-1815) . En esta col·lecció apareixien personatges coneguts com, Blancanieves, Barba Blava, Cendrosa, etc. Encara que anteriorment, estos personatges ja havien aparegut, van tornar a fer-ho, ja que els autors es basaven en llegendes semblants i tradicions comunes per a escriure les seues obres.

La segona important col·lecció és Contes per a xiquets (1835) de Hans Christian Andersen, el qual va saber combinar la seua sensibilitat amb una gran fantasia. Alguns dels seus contes són L'aneguet lleig, El soldatet de plom, La sireneta, etc. Dins d'esta tendència fantàstica, es pot destacar l'obra de Lewis Carrol, Alicia en el país de les meravelles (1865).

Al llarg d'este segle, es poden trobar altres obres basades més en les aventures i els viatges, obres com L'illa del tresor (1883) de Robert Louis Stevenson i, Les aventures de Huckleberry Finn (1884) i Les aventures de Tom Sawyer (1876) , ambdós escrites per Mark Twain.

Altres de les obres publicades i de gran rellevància en este segle són Cançó de Nadal (1843) de Charles Dickens, Pinotxo (1883) de Carlo Collodi, El llibre de la selva (1894) de Rudyard Kipling, etc. D'altra banda, gràcies a autors com a Jules Verne i a les seues obres (De la Terra a la Lluna (1865) o Vint mil llegües de viatge submarí (1870)) , va aparéixer una nova corrent en la literatura infantil: la ciència-ficció. Posteriorment, els successos de les obres, en eixa època ficticis, es van convertir en realitat.

El moment de mes auge de la literatura infantil es va poder apreciar durant el segle XX, on va aconseguir el seu màxim desenrotllament. En este segle, la dita literatura ha evolucionat d'unes obres més morals o educatives a obres més entretingudes i divertides. A més, les obres ja no es troben protagonitzades per xiquets o animals, sinó que apareixen també sers fantàstics, herois o joguets.

Gràcies a l'aparició de la televisió i del cine, s'han fet molt populars obres com Pipí Calzaslargas (1945) de l'escriptora Astrid Lindgren o Peter Pa (1904) de James Barrie. Altres llibres infantils populars entre els xiquets són Winnie de Puh (1926) d'A.A. Milne, Mary Poppins (1935) de Pamela Travers o El Principito (1843) d'Antoine de Saint- Exupéry.

A més de totes les obres mencionades anteriorment, també es poden trobar altres amb personatges de còmics com Tintín, Asterix, Batman o Mafalda.

Finalment, cal destacar en el curt període que ha transcorregut del segle XXI, l'obra escrita per J.K. Rowling, Harry Potter, el qual s'ha convertit en una obra molt popular.

En quant a autors importants la literatura infantil es poden parlar dels anglosaxons Roald Dahl, escriptor de Charlie i la fàbrica de xocolate; David Mckee, el qual algunes de les seues obres contenen dos històries: una narrada amb paraules i una altra comptada amb imatges; i Tony Ross, les obres de la qual estan basades en il·lustracions.

D'altra banda, autors importants a nivell mundial, podem trobar a Montserrat de l'Amo, nascuda a Madrid (Espanya) ; Laura Devetach, nascuda en Santa Fe (Argentina) , a més és una de les precursores de la literatura infantil en el seu país; María Grip, nascuda en Vaxholm (Suècia) , guanyadora del premi Hans Christian Andersen en 1974, el més important del gènere; i Joyce Carol Oates, nascut als EUA, que a més d'escriure obres, és professor en la Universitat de Princeton.