El primer llibre
que es publicà al País Valencià per a xiquets en valencià va ser Breu instrucció de la doctrina cristiana,
de l’any 1922. I, una mica més tard, al 1924 i 1928, es publicaren dos contes
de Jesús Ernest Martínez Ferrando, Caterina
i sa madrastra i Una nit de meravella,
aquests publicats a Barcelona.
El començament de
les obres per a xiquets en valencià va ser lent, però a partir de l’any 1930 es
produeix un esclat d’obres dirigides a un públic infantil. Fins al 1936 es
publicaren més de 30 obres. Açò es deu al fet de que durant la Segona República
Espanyola, es va tindre un gran interès polític, cultural i educatiu, a més de
l’alfabetització de les classes menys afavorides econòmicament i a la
recuperació dels trets d’identitat dels diversos pobles de la península Ibèrica.
Cal destacar, més que la qualitat de moltes de les obres, la bona intenció amb
què es publicaven. A pesar de la dita qualitat no s'ha d'oblidar a autors com
Josep Cebrian i Navarro.
D’altra banda, a
partir del 1936, la situació literària va canviar durant la Guerra Civil, ja
que es va publicar només un conte i una col.lecció d’endevinalles d’Enric
Navarro. A més, no s’hauria d’oblidar el conte Càstor i Elèrcia de Serafí Castelló.
Amb el triomf del
ban franquista, la situació literària va canviar. Es va prohibir l’ús públic i
literari del valencià i començà la repressió contra els autors, que es van
tenir que anar a l’exili o amargar-se. En aquest període, es va fer un balanç
molt pobre, si es té en compte que totes les obres tenien una finalitat per a
recuperar la literatura valenciana més que per a dirigir-se als lectors. A
pesar d’això, és important destacar les Rondalles
valencianes d’Enric Valor, les quals han sigut de gran influència per a
molts escriptors en l’actualitat.
A finals del
període franquista, en la dècada dels setanta, van aparèixer propostes
literàries dirigides clarament als xiquets. Podem destacar autors com Carme
Miquel, la qual va publicar quatre obres durant la dècada, per exemple: Un estiu a la Marina Alta, Això diu que era,
Marieta i La Rabosa, rondalla publicada a Barcelona, per falta d’editorials
a València. Per aquesta raó i l’absència del valencià a les aules, va
dificultar l’aparició d’altres obres.
L’obra d’Empar de
Lanuza El savi rei boig i altres contes
(1979) va marcar l’inici de la literatura infantil actual. A pesar de ser una veu valenciana, l’obra es
va publicar a Barcelona. Un autor destacat d’eixos anys, però més en literatura
juvenil, va ser Joan Pla, el qual va publicar a 1981 Mor una vida, es trenca un amor.
A finals d’aquest
període, es crea una editorial al País Valencià, la qual va crear diverses
col·leccions per a infants com les de «Joanot». A
partir d’aquesta iniciativa editorial, es va crear per la Diputació de València
el Premi Tirant lo Blanc, que va guanyar Josep Palomero amb l’obra El pardalet sabut i el rei descregut.
A partir del
1983, es varen publicar nombroses obres com, per exemple, Ui, ui, ui, quins ulls! de Rosa Serrano, Sopa de lletres de Fina Masgrau, El rossinyol del pou d’avall de Bernat Capó, El llop i la cogullada
de Pepa Guardiola, L’últim dels dracs de
Carles Cano, etc.
Més a prop de
l’actualitat, a pesar dels nombrosos autors, els més destacats són, Empar de
Lanuza amb obres com Reis i no reis, Bon
viatge, Pitblanc!, L’home de Penyagolosa; Carles Cano, destacat per les
seues narracions infantils i per tractar d’harmonitzar la transmissió oral amb
la modernitat literària, que té el seu començament amb obres de Lewis Carroll;
Rosa Serrano, coneguda per fer contes diferents i breus com El país de la no-memòria, però sobretot,
és autora junt a la il.lustradora Lourdes Bellver, de la col.lecció «La Rata Marieta»; Vicent Marçà amb obres
com La historia de Vilafartera i Tornaré
i La bruixeta Sensedent té un accident!
Com a conclusió,
es pot dir que la literatura infantil al País Valencià, ha tingut molts
obstacles, però amb el temps ha aconseguit assolidar-se i fer- se lloc al
panorama nacional.
