Definició competència literària

Els intents de definir i perfilar el concepte de competència literària han posat de manifest la dispersió de recursos, procediments, innovacions formals i ideològiques que apareixen en les produccions literàries, que són els materials a partir dels quals haguessin d'obtenir-se les dades per centrar els components de la CL. La mateixa complexitat del fet literari no facilita l'íntegra sistematització del concepte de CL, ni permet la formulació de regles unívoques que expliquin, per als codis artístics, la correlació entre estímul i resposta, perquè en els processos de producció i de recepció intervenen les diverses aptituds i actituds del lector, al costat dels usos personals de la codificació semiòtica manifestos en la creació i en l'estil de l'autor.

En atenció a les particularitats de cada obra literària, resulta que la competència literària, com succeeix amb la definició de literatura, ha de ser matisada en múltiples aspectes i pot abastar tot un compendio de sabers. T. van Dijk situa en la competència literària (vinya. Aguiar i Silva, 1980: 99) la capacitat productiva i la interpretativa. La justificació des dels supòsits de la teoria literària ens interessa particularment des de la perspectiva didàctica.

És cert, com puntualitza R. Ohmann, que amb freqüència la valoració o catalogació prèvia a l'experiència lectora d'una obra com a literària, condiciona ja no només la seva recepció, sinó també la seva valoració: «Una obra literària tendeix a atreure l'atenció perquè sabem que és una obra literària, en lloc de provar que és una obra literària per atreure el tipus d'atenció adequat» (Ohmann, 1987:20). Implícitament, aquesta afirmació posa de manifest que el lector no se sent personalment capacitat (o no sol estar-ho) per reconèixer les qualitats d'una producció literària i constata l'escassa importància que fins al moment s'ha concedit a la formació de la competència literària en l'àmbit escolar. D'una altra manera, el lector podria identificar les causes dels efectes estètics que li suggereix una determinada obra. En la formació i desenvolupament de la CL està englobat el repte de la formació literària, l'objecte de la qual és la capacitació per a la lectura de creacions artístiques realitzades sota el signe del lingüístic i en context semiòtic de dimensions enormes.

La necessitat de la conceptualització i descripció de la CL des dels supòsits de la teoria literària ja va ser preconitzada per M. Bierwisch(1965: 52), en assenyalar com un dels objectius de la poètica l'estudi dels factors de la comprensió, que «la poètica hauria d'elaborar una tipologia de la comprensió poètica». I per la seva banda, T. A. van Dijk (1972) en ocupar-se de les propietats universals dels textos literaris, assenyalava que «la poètica teòrica té com a objecte formal d'estudi, per tant, les propietats universals dels textos literaris i de la comunicació literària, però posseeix com a finalitat prioritària -i prioritària tant des del punt de vista ontològic com des del punt de vista lògic-, la descripció i explicació de la capacitat de l'home per produir i interpretar textos literaris: l'anomenada competència literària» (van Dijk, 1972:170).

Però les diverses teories i orientacions de la crítica han demostrat les seves limitacions a l'hora de definir què és literatura. La imprecisió en les seves potencials definicions condiciona, sens dubte, la definició de la competència literària. Aquests intents acaben per presentar-la com una suma de sabers de molt diversa índole, necessaris per a la recepció i per a la producció d'obres literàries.