Inclou aquelles obres on es compten històries
escrites en forma de prosa i que compten amb una característica determinada, en
quant a qui compta la història i a com es desenvolupa la mateixa.
En una obra narrativa poden existir diversos tipus
de narrador. En tercera persona: pot ser omniscient (té total coneixement dels fets i dels raonaments de
tots els personatges. No participa de la història, simplement la narra) o observador (va comptant el que veu, com
si es tractara d'una cambra que va captant l'entorn i detallant el que succeïx
en un espai determinat). En primera persona: pot ser protagonista (en el cas d'una
autobiografia, ja siga real o fictícia) o secundari
(ha presenciat el desenvolupament dels esdeveniments, és un testimoni del que
es narra en la història i interactua amb algun o tots els personatges de la
mateixa). En segona persona, el narrador parla utilitzant la segona
persona del singular (es narra la història a si mateix o a algun altre).
D'altra banda, l'estructura d'un text narratiu pot
variar però generalment respecta els següents aspectes. Presentació o inici (on es planteja el començament de la història,
es descriu els personatges, etc), desenrotllament
o nuc (es presenta un conflicte clar que haurà de ser resolt) i per últim, final o desenllaç (solució del
conflicte i tancament de la història).
Alguns exemples d’aquest tipus, és el relat (narració breu) , la novel•la (diverses històries narrades a través d'un fil que pot mantindre
unides) i la narració èpica (escrita
en vers o prosa on es narra una història amb personatges la història de la qual
pot o no ser real. Exemple: Poema de Mio
Cid).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada