La intertextualidad és causa i efecte dels reconeixements textuals. En aquesta línia entre causa i efecte, es fa evident la importància de les referències del discurs tant com les aportacions del lector per a la construcció del significat. En l'efecte que produeix el text, la identificació que fa el lector de les referències en les quals s'insereixen els components intertextuales fa que el text adquireixi nous valors.
Quan les aportacions del lector li permeten identificar les claus (hermenèutiques) que apareixen en el text, segons les ha disposat l'autor en l'elaboració del text, es té accés al significat de l'obra.
En una obra pot haver-hi diverses referencies/inclusions/presencies (no sempre és fàcil delimitar el recurs i catalogar-ho sota una d'aquestes denominacions) de diferents creacions; cadascuna d'aquestes co-presències és una clau intertextual (remitent a un hipotext); el lector pot reconèixer una, diverses o totes les referències (les línies discontínues representarien les manques del intertext lector respecte a determinades claus intertextuales):
L'esquema anterior podrà servir de pauta per analitzar els diferents referents en diferents activitats de lectura. Fins i tot pot servir de pauta perquè el lector situï (si escau ampliant el nombre d'espais que correspondrien a altres referències intertextuales). Amb això es pot fer un conjunt d'activitats que posen en connexió uns textos amb uns altres, segons els referents que comparteixen i que fan seus a partir d'una assimilació intertextual.
El intertext lector aporta els referents necessaris per identificar el intertext discursiu, de l'obra; i llavors pot dir-se que l'activitat de recepció aconsegueix la seva meta: les referències del text es relacionin amb els coneixements i les experiències del lector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada